Resultats de la cerca

Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” 922, “campdoran” 1019, “campo taurani” 1054, “campodaurano” 1148, etc Sembla que fou la família Campdorà qui exercí la senyoria sobre les terres dels voltants Tanmateix, al segle X eren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder els qui exercien els drets senyorials Al segle XII era la familia Sitjar qui tingué subinfeudat el terme, entre el 1148 i el 1166 El castell fou adquirit l’any 1266 per Ramon Renal, ciutadà de Girona, que havia comprat també el 1287 els drets de delme sobre el terme a Pere de…

L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760

Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Castell de Vilademany Casa del Temple o de Santa Magdalena Canet d’Adri Castell de Rocacorba Castell de Caçà Celrà Castell de Celrà Castell de Mabarrera Castell de Campdorà Cervià de Ter Castell de Cervià Flaçà Castell de Flaçà Fornells de la Selva Castell de Fornells Girona Torre Gironella Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes Castell de Sobreporta Girona Muralles i conjunt urbà Palau Episcopal Banys Àrabs Fontana d’Or Juià…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa Cecília de…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…