Resultats de la cerca

Les primeres referències d’Arraona com a terme són de final del segle X Amb tot, l’existència del castell no queda demostrada fins a mitjan segle XI, quan el 1049 Bernat Amat dóna a Ramon Seniofred la fortalesa d’Arraona Tot i amb això la propietat degué retornar a Bernat Amat ja que pocs anys després el mateix Bernat el tornarà a vendre de nou a Guillem Bernat i Ermengardis Aquests l’encomanaren a Bernat Amat de Rubí, castlà també del castell de Rubí El 1062 el mateix matrimoni el confià a Arbert Bernat Tot just un any després tornem a trobar Guillem Bernat i Ermengardis encomanant els…

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…

L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964 Segons EMorera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una villa romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell tanmateix, no es conserva cap…

El “ chastro Teraçola ” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “ in terminibus Terrazole ” Al principi de la centúria següent 1106, Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola “ Terraciolam ” meitat…

Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils Segons un document de l’…

Situació Secció longitudinal de la part romànica de l’església, amb la nau perforada per l’obertura de capelles, l’estructura del transsepte amb cúpula sobre trompes, i l’absis, precedit d’un curt presbiteri amb nínxols M Anglada L’antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calveria, Can Tona i la Vila Grossa, a uns quatre quilòmetres vers llevant de la ciutat de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 42,3 —y 42,7 31 TDG 423427 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Vilanova…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre…

Situació Fragment del mur de migdia del castell d'Alinyà, situat en una posició que domina tota la vall del mateix nom ECSA - V Roca A ponent del poble d’Alinyà, dalt d’un turó, en un lloc estratègic, hi ha les restes d’un castell que, juntament amb Montaner, dominava els passos naturals cap a l’interior de la vall d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG687712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys D’Alinyà surt un camí de bast que puja fins al castell en 20 minuts MTV-VRM Història Alinyà, Helinniano , és anomenat ja en l’acta de…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…