Castell de Masricard (Tarragona)

L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964.

Segons E.Morera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una vil·la romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana. El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell; tanmateix, no es conserva cap prova documental que avali aquest fet.

Sembla que Masricard pertangué a la família dels Antolí fins el 1228 i posteriorment es té referència d’un tal Ricard, del qual hom suposa que donà nom a l’indret. De la segona meitat del segle XIII, el 1273, hi ha notícia que Saurina de Santa Oliva, neta d’aquell Ricard i vídua de Guillem de Terrassa, feu donació dels seus béns a la seva neta, dita també Saurina, amb motiu del casament d’aquesta amb Bernat de Centelles; entre els béns que es reservava, hi consten diverses propietats a les hortes del Francolí i l’usdefruit del castell d’Eramprunyà i Masricard, amb la condició que si moria sense fills, aquests béns havien d’ésser cedits al monestir de Jonqueres. La filla i hereva de Saurina i Bernat, dita Blanca de Centelles, vengué l’any 1321 a un ciutadà tarragoní, anomenat Bernat Llorenç, el castell i lloc de Masricard. La nissaga dels Llorenç, senyors també de Botarell, era una de les més influents de Tarragona, i cal dir que senyorejà el terme i castell de Masricard durant els segles XIV i XV a la llum de la documentació local; d’aquesta família, que fou l’ascendent de la casa del comte de Llar, se’n coneixen diversos noms, entre els quals consten Simó de Llorenç i Naspert de Llorenç.

Els monarques i arquebisbes exerciren la jurisdicció criminal per indivís fins l’any 1391, que el rei Joan I vengué al prelat Ènnec de Vallterra la part de la jurisdicció que li pertocava a Masricard i a molts altres llocs del Camp. A mitjan segle XV, concretament el 1445, Anna Llorenç es casà amb Berenguer de Castellví i de Vallbona, fet que comportà que la senyoria de Masricard passés a les seves mans. Posteriorment, el 1590, per l’enllaç matrimonial de Jerònima de Castellví amb Joaquim Ponç i de Vallbona, la senyoria de Masricard tornava a canviar de mans. Finalment, el 1693, una hereva de Joaquim Ponç, dita Maria Gràcia de Ponç i de Sacosta, maridà amb Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, comte de Llar. Des d’aleshores, el terme i castell de Masricard estigué vinculat als comtes de Llar, dels quals encara hi ha testimoni el 1847, any en què era senyor de Masricard Gaietà de Planella i de Fiveller, baró de Granera, comte de Llar i senyor de Masricard.

El castell de Masricard es reedificà al segle XVI, però tot i així, encara conserva elements anteriors d’època romànica, i actualment té l’aspecte d’una masia fortificada.