Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Sant Miquel de Solans (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes…
Sant Joan de Solans (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres…
Despoblat de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Agulla de pedra formada per l’angle de dos antics murs, en bona part caiguts, un dels elements més visibles d’aquest despoblat ECSA - A Roig De dalt del coll de Sant Sebastià baixen cap a migdia els forts pendents del vessant del Riu Major, i a uns 100 m per sobre de la pista que porta al mas de Sarroca s’estén un suau replà anomenat el pla dels Calderers Per sota d’aquests prats i tallat per la mateixa pista hi ha les restes d’aquest despoblat Mapa 33-11252 Situació 31TCG465868 Per a arribar-hi s’ha de seguir la pista que surt del pont de Baén, i uns 900 m després de passar per sota…
Sant Joan de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Aspecte interior de l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, el sector més característic d’aquesta ensulsiada església ECSA - A Roig Aquesta esglesiola és situada a l’extrem de llevant del conjunt de ruïnes del despoblat de Solans, i en forma part com a església parroquial L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem descrit en la monografia anterior ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG468866 Història No es tenen dades històriques concretes d’aquesta església Tanmateix, cal indicar la possibilitat d’identificar-la amb els esments de l’església de Sant Joan de la vila…
Castell de Guils (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí
Sant Romà de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el…
Sant Fruitós de Guils del Cantó (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…
Santa Cristina de Canadal (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici F Tur És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TDG903956 Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el grup de…
Castell dels Omells de na Gaia
Art romànic
El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell…