Situació
Agulla de pedra formada per l’angle de dos antics murs, en bona part caiguts, un dels elements més visibles d’aquest despoblat.
ECSA - A. Roig
De dalt del coll de Sant Sebastià baixen cap a migdia els forts pendents del vessant del Riu Major, i a uns 100 m per sobre de la pista que porta al mas de Sarroca s’estén un suau replà anomenat el pla dels Calderers. Per sota d’aquests prats i tallat per la mateixa pista hi ha les restes d’aquest despoblat.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG465868.
Per a arribar-hi s’ha de seguir la pista que surt del pont de Baén, i uns 900 m després de passar per sota del poblet de Buseu, es troba el centre mateix del conjunt. (ARD)
Despoblat
En un espai d’uns 160 m d’amplada, i en un fort pendent d’uns 60 m s’alcen les restes dels murs d’un conjunt d’habitatges obrats en petites terrasses graonades. En la part més alta de tot el conjunt encara es poden veure les restes d’una forta construcció, de la qual es conserven dues parets que formen angle; la meridional, amb una llargada d’uns 3, 2 m, i l’oriental, amb una longitud de 4, 2 m. Tenen un gruix de 70 cm. La paret sud es conserva en una alçada de 3, 1 m a l’exterior (que correspon a 1, 1 m a l’interior), llevat d’una agulla que fa 2, 5 m més. Precisament en el lloc on hi ha aquest pany de mur més alt, sembla que hi ha el muntant d’una porta, amb una alçada d’uns 2 m; de fet, aquesta obertura és situada a uns 4 m de l’exterior. Aquests murs són formats per pedres allargades i pedres més petites calcàries, lligades amb morter de calç i sorra. La paret est és més baixa i s’hi endevina una finestreta.
A l’extrem de llevant del conjunt d’hàbitats hi ha les restes de l’església parroquial, amb el nom de Sant Joan de Solans.
En el moment de l’obertura de la pista actual, es van seccionar, i segurament destruir, diverses construccions d’aquest despoblat. Se’n poden veure part de les restes, encara avui, en un dels marges del camí, on també s’han recollit petits fragments de ceràmica, que ajudaran en el moment de fixar la datació del despoblat.
Aquest tipus de planta de terrasses graonades ja s’ha identificat en altres conjunts de la zona: el Rial, a Baén, Biuse, a Llavorsí, on sempre, curiosament, l’església s’alça en un dels extrems del nucli d’hàbitat.
L’assentament inicial d’aquest poblat és força antic; i tant pels materials recollits en superfície com per la tipologia constructiva dels paraments, es podria situar cronològicament a l’alta edat mitjana amb una llarga pervivència com es justifica amb l’obra de l’església, on es veuen reformes fetes ja al final del segle XII. És probable, d’altra banda, que als vestigis de la construcció fortificada situada a la part més alta del despoblat, a causa de la seva tipologia constructiva, se’ls pugui donar una datació més avançada, situada entre els segles XI-XII. (ARD-JBM-JJBR)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 257.