Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església amb l’absis i l’arrencada d’un arc former del mur sud ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és als afores del poble de Vilaplana, situat en un turó que domina el curs del Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG550512 S’arriba al poble per una pista de 10 km que surt de la casa de Sòls de Riu, que és a la cruïlla de la pista que surt de Gualter i que travessa el Rialb per anar cap a Polig També és possible anar-hi des de Bassella per un camí carreter que segueix el Segre fins a la vora de la Clua A partir d’aquest lloc, el camí s’enfila enmig del bosc fins a…

L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de les croades…

El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al fogatjament del 1358, quan Bernat…

L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la qual cosa…

El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt Probablement durant la segona meitat del segle XIII aquest…

El lloc de Gramuntell és conegut des de l’any 1054, que el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van cedir el puig d’Agremont a un grup de dotze matrimonis perquè el repoblessin Les primeres notícies sobre l’església de Gramuntell són del segle XII El 1133 Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell de Gramuntell, li féu un llegat testamentari de vint morabatins El 1192 apareix com una església vinculada a Sant Andreu de Vilagrasseta, amb la qual compartia el rector, circumstància que s’ha mantingut fins a l’actualitat Ramon de Cervera féu donació a Sant Andreu de Vilagrasseta i…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei…

Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta…

Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons que van de la…

Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…