Resultats de la cerca

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de…

El lloc de Buseu apareix esmentat per primera vegada en la venda que Daniel féu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una terra “ in loco ubi dicitur Boisice ” No fou fins el 1011 que el monestir de Gerri aconseguí la possessió de tot el terme i s’esmenta l’església de Sant Lliser, sufragània de Sant Sadurní de Buseu En aquesta data el comte Guillem donà al monestir la vila de Buseu i les esglésies de Sant Serni amb la seva parròquia i oblacions, i l’església de Sant Lliser, amb les seves oblacions Artau II i Eslonça, que consideraven el lloc com a propietat seva,…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del…

Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan Ferrer, baró…

Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per Bernat de…

El poblet de la Cardosa es troba a 511 m d’altitud, al nord-oest de Cervera, prop de la carretera d’Agramunt Hom té notícies d’aquest lloc des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers En un document d’endeutament de l’any 1144 consta que la vila de la Cardosa es trobava inclosa dins el comtat d’Urgell, a la quadra de Cardosa En aquest moment la Cardosa estava incorporada al terme de Sedó El 1269 sembla que la quadra de Cardosa devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, van concedir una carta de franqueses a una…

L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…

L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de Camprodon…