Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Santa Maria de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri)
Art romànic
Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals Des de Girona…
Sant Pere de Cavallers o de Claret (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Claret No degué passar de sufragània, que és la màxima categoria documentada El lloc de Claret i l’església de Sant Pere són documentats el 1301 al testament d’un germà del vicari del castell de Castelltallat Entorn de l’església s’organitzà una vila fortificada però no hi ha documentat el naixement, com a castell, dins el de Castelltallat Continuen les notícies de la seva existència confirmant-se la seva dependència de la parròquia de Castelltallat com a sufragània des del segle XV Actualment no s’hi ret…
Domus de Parra (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval
Domus de Cassoles (Balenyà)
Art romànic
D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’…
Santa Maria d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes…
Domus de Montalegre (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Aquesta casa forta es documenta a partir del 1247 Hi residiren durant els segles XIII i XIV els cavallers anomenats Montalegre que pertanyien a la petita noblesa comarcal Avui resten alguns elements medievals en dependències properes al mas Bosc
Domus de Maçanós (les Llosses)
Art romànic
A l’indret del mas Maçanós, documentat l’any 982, hi hagué una domus , o casa forta, solar d’un antic llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola
Domus de Sorribes (les Masies de Voltregrà)
Art romànic
Ara un mas, al peu de la carretera N 152, de Barcelona a Puigcerdà, a l’extrem de migdia del terme Era la seu dels cavallers Sorribes documentats des del 1239 El nom Gelabert era el privatiu dels seus hereus dels segles XIII i XIV
Domus de Puigdessalit (Torelló)
Art romànic
La família Assalit es comença a documentar a partir del 1212, i transformada en Puigdessalit, es perpetuà fins al 1791 Eren uns cavallers que s’entroncaren amb la petita noblesa comarcal Prop de l’actual mas situat al puig de Sant Feliu, a migjorn de la vila, queden les restes dels fonaments de l’antiga fortalesa
Castell de la Guàrdia (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina