Resultats de la cerca

Per bé que aquesta capella, església de l’antic poble de Rellà Rilianum , 941, és esmentada en els documents a partir del 1344, probablement és d’origen anterior al 1300 Ha desaparegut i el lloc on havia estat emplaçada és avui desconegut

Aquesta torre, situada en un indret desconegut del terme de Castelló de Farfanya, és documentada l’any 1164 Consta que en aquest any Guillem de Meià, la seva esposa Estefania i llur fill Guillem donaren al monestir de Poblet una “ turrem que vocatur Peirela ” amb totes les seves pertinences, per a remei de llurs ànimes

Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la…

Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…

La capella de Sant Martí del Corb és situada al sector de la serra de Marbolenya, inclosa en la part septentrional de la serra del Corb La primera referència que hi ha del topònim del Corb és la mateixa que hem indicat per a l’església anterior No hem pogut localitzar fins ara cap notícia documental que ajudi a recopilar la història d’aquesta capella, de manera que el seu passat és avui dia, i per dissort, pràcticament desconegut L’esglesiola de Sant Martí, que antigament havia pertangut a la parròquia de Sant Miquel del Corb, depèn en l’actualitat, igual que aquesta, de la…

Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard Guillem de…

L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de Ramon Berenguer IV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un nou edifici La parròquia de Cabassers…

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop…