Resultats de la cerca

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…

Desconeixem qualsevol referència documental sobre aquesta masia Segons LI Almerich fou una casa forta durant els segles XIII-XV, i era coneguda com a Ca Damada

Únicament tenim una referència documental d’aquesta fortalesa, que figura entre els castells que Guillem Guitard de Caboet deixà al seu fill Bernat en el seu testament de l’any 1110 kastrum de Abizela

Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església, totalment aterrada, que es trobava al cap d’un serrat al sud del poble d’Estaís, és en unes afrontacions d’uns béns que el comte Artau I donà al monestir de Gerri, l’any 1082, on s’esmenta l’església de Santa Creu d’Estaís

No disposem de cap referència documental d’aquesta església a l’edat mitjana Tanmateix, el seu titular, molt antic, i el fet que el lloc d’Estana sigui consignat des del 1130 fan suposar que en aquest moment ja s’havia bastit una església al lloc Estana és un poble situat al sud-oest de Martinet, prop de Víllec

Es tracta de la parròquia del petit poble de Casterner de Noals El lloc és conegut des del segle X, bé que per trobar el primer esment documental de l’església cal arribar fins a la visita papal del 1373, en què consta que l’església de Casterner de Noals era unida a l’església parroquial de Santa Maria de Sarroqueta, ambdues dins el bisbat d’Urgell

Dins el terme de Pineda de Mar, propera a l’ermita de Sant Jaume, es troba la masia fortificada del mateix nom que va ser adquirida per un particular l’any 1961 i posteriorment restaurada Molt probablement l’origen d’aquest casal estigui relacionat amb una torre situada a Pineda, de la qual hi ha esment documental al segle XI, els anys 1032 i 1097

L’ermita de Sant Salvador és emplaçada damunt del poble d’Entença, cap al nord-est L’únic esment documental que dóna testimoni de la seva antiguitat data de l’any 1260, quan Guillem, capellà d’Entença, amb l’aprovació de l’abat Pere d’Àger, donà a cens de dos sous anuals l’església de Sant Salvador, prop de la vila Actualment no conserva cap rastre de la seva estructura romànica