Resultats de la cerca

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha…

Es dreça al cim d’un turó que per l’oest domina la població i el Fluvià És un notable edifici de l’arquitectura del segle XIV, format per un parell o tres de recintes emmurallats i protegits per una vall a llevant i tramuntana Tenia al seu centre una torre semicircular protegida per un fossar Sembla que inicialment només hi havia en el lloc una torre de defensa o una simple fortalesa, aquesta edificada entorn el 1250 per Guillem de Palera, per concessió del rei Jaume I El lloc era propietat dels Creixell des del final del segle XII Cap al 1380, el rei Pere III el Cerimoniós va…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i trobar-se dins la…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i tres sous El…

Aquest antic santuari marià, que ha donat nom al modern centre turístic del mateix nom, es dreça dins de l’antiga parròquia d’Odelló, que era una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El santuari, un xic separat del nucli modern, és al peu de la carretera que porta a Montlluís El conjunt actual, format per l’església i les antigues cases d’acolliment de pelegrins, no conté cap element arquitectònic anterior als segles XVI-XVII La primera notícia segura és del 1324, en què Sibilla, muller de Ramon Barri de Puigcerdà, llegà cinc diners per a l’oli de la llàntia de Santa Maria de Font-…

Situació Capella romànica d’absis i nau, segurament escapçada a ponent, que es dreça al cim rocós que domina el poble de Rivert ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del castell és al cim del rocam que domina el poble de Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265799 Història Tot i que el topònim del lloc de Rivert i el seu castell són esmentats en la documentació als segles X i XI respectivament, d’aquesta esglesiola castellera no s’ha localitzat cap referència És ben segur, però, que la seva història estigué molt lligada a la de la fortalesa de Rivert MLIR Església És una petita…

Situació Absis d’aquesta església, avui molt malmesa, que es dreça a mig aire del penyal del castell ECSA - JA Adell L’església de Sant Eudald del castell de Rubió és a mig aire del penyal on es dreça el castell, sobre el curs del Segre i tot dominant l’abandonat poble de Rubió de Sòls o de Baix Mapa 33-13328 Situació 31TCG340416 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Malauradament, no posseïm notícies històriques sobre aquesta església Fou la capella del castell de Rubió, documentat des del 1018, bé que no és possible establir si arribà…

Situació Vista interior del sector de capçalera, amb l’absis d’aquest temple en avançat estat de ruïna ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és a l’extrem sud del poble semiabandonat de Meüll de Mur, prop del penyal on es dreça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG195657 A Meüll de Mur s’hi arriba per una pista de 6 km, en mal estat, que surt del km 15 de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana JAA Història El lloc de Meüll, semiabandonat, era de jurisdicció de la baronia de Mur, mentre que la seva església, ara abandonada i en ruïnes, depenia del…

El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon seria el primer…