Situació
Absis d’aquesta església, avui molt malmesa, que es dreça a mig aire del penyal del castell.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Eudald del castell de Rubió és a mig aire del penyal on es dreça el castell, sobre el curs del Segre i tot dominant l’abandonat poble de Rubió de Sòls o de Baix.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG340416.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior. (JAA)
Història
Malauradament, no posseïm notícies històriques sobre aquesta església. Fou la capella del castell de Rubió, documentat des del 1018, bé que no és possible establir si arribà mai a tenir funcions parroquials, circumstància que no cal descartar. (CPO)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular.
Planta de l’església, d’estructura un xic forçada a causa del pendent on és bastida.
J.A. Adell
L’església és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, per bé que en el mur sud s’observen els vestigis d’un plec en el mur que podria correspondre a la traça d’un brancal d’un arc presbiteral, enderrocat quan es construí l’absis actual. Aquest presenta un arc apuntat i traces en els paraments que evidencien que correspon a una reforma de l’edifici original, datable possiblement dins el segle XII.
La porta s’obria en el mur de ponent, des d’on un corriol mena al castell, i el seu lloc és ocupat ara per un gran esvoranc que ha fet desaparèixer pràcticament tota la façana, llevat de l’angle nord-oest, assentat, en part, sobre la roca, que és retallada per l’assentament del mur.
A la façana sud es conserven dues finestres d’esqueixada recta, una d’elles molt malmesa, resoltes amb llindes, com la finestra de doble esqueixada que s’obre al centre de l’absis.
Al mur nord hi ha adossada una capella, ruïnosa, i s’observen traces d’una obertura, paredada, al nivell de la volta, que potser podria correspondre a un accés des de l’exterior a un cor adossat al mur oest, del qual es veuen minsos vestigis.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i en el sector absidal s’observa clarament que el semicilindre de l’absis correspon a un procés de reforma, durant el qual, possiblement, se sobrealçà el mur nord i s’eliminà l’estret plec que forma en la part baixa la unió del mur i l’absis. Pel costat sud, el nou absis semblaria més estret que el seu precedent, si tenim en compte l'asimetria existent entre els costats nord i sud de l’absis.
L’aparell, força uniforme en tota l’obra, és format per carreuons ben escairats, disposats en filades molt uniformes i regulars, amb algunes filades col·locades de través i altres de disposades en espiga, especialment al parament interior del mur sud, molt malmès.
La simplicitat de l’edifici i la seva tecnologia constructiva permeten de datar-lo entre la fi del segle XI, per a les parts més antigues, i el principi del segle XII, per a la reforma absidal, que segueix en l’essencial la mateixa tecnologia constructiva que les parts primitives.
Cal assenyalar que l’església s’integra perfectament en les estructures del castell. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 495-496