Resultats de la cerca

L’existència d’aquest castell és dubtosa Tanmateix, el topònim, d’origen aràbic i que significa “castell del senyor”, fa pensar que potser hi hagué una fortalesa a Castrocit en època islàmica o tal vegada ocupada per mossàrabs, avui del tot desapareguda El primer esment del lloc de Castrocit és de vers l’any 988

No ens han pervingut notícies sobre aquesta església, que de ben segur en època medieval havia de tenir un altre titular Del lloc sols hi ha una cita, dubtosa, del 979, en la donació al monestir de Lavaix d’una terra al castell d’Adons, al lloc dit intramas Chatollas És igual de dubtós l’esment de Cadolla com a límit de l’alou de Palau que figura en el document conegut com a fals de II Bellera L’església de Cadolla era sufragània de Naens

Les ruïnes d’aquest santuari són situades al sud del terme, prop del barranc de les Ares Aquesta capella, en estat de ruïna i molt transformada, correspon a un edifici d’una sola nau, sense santuari diferenciat i de filiació molt dubtosa pel que fa a la seva datació Tanmateix, tot i el procés de transformació que ha pogut patir, el seu origen alt-medieval es palesa en el parament de carreuó que presenta, ben escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que evoquen les formes constructives de l’inici del segle XII

Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó

Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…

Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una…

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret No degué passar de capella rural, encara que durant un temps funcionà com a hospital El lloc de Claret és documentat des del 1082, l’església ho és el 1063, però és una data dubtosa, essent més segura la del 1199 i del 1202 i d’altres referències del segle XIII Al segle XIV l’església acollí donats i funcionà com a hospital Al principi del segle XVI l’advocació de Santa Anna anà substituint la primitiva Més tard la capella es traslladà al costat de l’església parroquial de Santa Maria de Claret començant les…

Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra Galceran de…

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’…