Resultats de la cerca

Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…

Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…

Situació Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 41,4” N - Long 2° 45’ 6” E El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23 PP Història Torderes era una de les nombroses possessions confirmades, el 14 de juny…

Situació Vista aèria de la vila, capital indiscutible del Conflent modern, amb la muntanya del Canigó al fons ECSA - F Tellosa La vila de Prada, capital del Conflent, és més o menys al centre de la comarca, a la dreta de la Tet, on la vall s’eixampla i es pot dir que s’inicia el curs mitjà d’aquest riu Les restes de les fortificacions de l’antiga vila de Prada es troben entorn de l’església parroquial de Sant Pere Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2°…

Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Situació Una vista de la torre, l’element més important que ens ha pervingut de la fortalesa F Tur El castell de Vila-sacra o de l’Abat, anomenat també la Casa de l’Abat o l’Abadia, caracteritza, junt amb l’església parroquial de Sant Esteve, el reduït nucli d’origen medieval de Vilasacra, al sector septentrional d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Hom pot arribar a Vila-sacra per la carretera comarcal de Roses a Olot El poble és a 3,5 km de Figueres, en direcció a Castelló d’Empúries i Roses També hi porta una carretera local des del poble veí de Fortià Història L’alou de…

Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…

Situació Sant Quirze de Pedret és situada a l’apèndix sud-est de l’actual terme, prop del riu Llobregat, al seu cantó esquerre, en un indret abrupte i costaner format per l’erosió del riu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 62,5 31 TDG 078625 Un aspecte de l’església des del sud-est Hom hi pot veure la disposició de la capçalera, amb el mur de tancament de la nau central i el de l’absis més alts que els nivells de les teulades respectives i amb la nau delcostat de migjorn més curta J Pagans…

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…