Resultats de la cerca

Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…

Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII,…

El castello illo de Nercha amb tots els seus termes i pertinences fou adscrit l’any 1090 al castell de Calassanç pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual se’l reservà en la infeudació que féu de l’esmentada fortalesa de Calassanç al comte Ramon IV del Pallars Jussà Es tractava, per tant, d’un alcàsser secundari en el sistema militar de la vall de la Sosa, bé que en aquells moments la seva possessió devia tenir un alt valor estratègic Hom sap que el comte Ermengol IV d’Urgell el va conquerir durant la mateixa campanya que el portà a conquerir Calassanç i, probablement, el va…

Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “ in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu ”, per nou sous Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini…

L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…

No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…

Situació Interior de la nau, cobert de vegetació, que impedeix de veure l’obertura de l’absis ECSA - A Roig Les ruïnes de l’església de Serenyà són situades damunt d’un esperó rocallós, al nord-est del poble d’Arcalís Mapa 33-10214 Situació 31TCG435917 Per a arribar-hi, cal entrar al poble d’Arcalís i seguir un antic camí de bast, a trams empedrat, que surt del costat mateix de l’església parroquial després d’uns 45 minuts de marxa per aquest camí, s’arriba al costat de l’esperó on s’alcen les ruïnes de l’església Per a accedir-hi cal agafar un corriol a mà esquerra que mena directament ARD…