Mare de Déu de Serenyà (Soriguera)

Situació

Interior de la nau, cobert de vegetació, que impedeix de veure l’obertura de l’absis.

ECSA - A. Roig

Les ruïnes de l’església de Serenyà són situades damunt d’un esperó rocallós, al nord-est del poble d’Arcalís.

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG435917.

Per a arribar-hi, cal entrar al poble d’Arcalís i seguir un antic camí de bast, a trams empedrat, que surt del costat mateix de l’església parroquial; després d’uns 45 minuts de marxa per aquest camí, s’arriba al costat de l’esperó on s’alcen les ruïnes de l’església. Per a accedir-hi cal agafar un corriol a mà esquerra que mena directament. (ARD)

Història

Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta església de l’antic terme d’Arcalís, malgrat que els vestigis revelen un clar origen medieval. (CPO)

Església

Planta de l’església amb l’absis estrafet per la presència d’una torre o fortificació preexistent.

J. Roig

El conjunt d’aquestes edificacions és format per les restes dels murs d’una petita esglesiola i un cos massissat de pedra amb una planta irregular quadrada que s’alça totalment recolzat a la cara exterior de migdia de l’absis. Aparentment, aquesta construcció és anterior a l’església, que podria haver-se reutilitzat en el seu moment com a campanar.

Aquestes construccions es troben forçades dins un petit replà a la part superior d’un estrep de roca, i això ha condicionat la seva planta irregular.

L’església és una construcció senzilla amb una petita nau de planta rectangular (de 6 × 3 m) capçada a llevant per un absis semicircular lleugerament descentrat i que s’obria a la nau amb un doble arc. Els murs de l’edifici es conserven fins a uns 2 m d’alçada, i la porta d’accés s’obre en el mur de migdia.

Per la tipologia dels murs i també pels enderrocs que hi ha en tot el rodal, cal creure que la coberta de l’edifici era amb embigat de fusta i lloses de pedra o brancatge i terra per al teulat.

Els paraments són construïts amb un aparell irregular de pedra poc retocada però amb un intent de disposició de filades regulars. Hi ha una major atenció en l’obra dels paraments de l’absis, on les filades són més regulars i la disposició és horitzontal.

Per la tipologia constructiva de l’edifici i l’execució de l’aparell s’assenyala una datació per a l’obra dins del segle XI.

El bloc quadrangular que s’alça recolzat a l’absis presenta una tipologia del parament molt diferent de l’església; són pedres grans a les cantoneres i pedra molt irregular a l’entremig dels murs. Aquesta construcció sembla anterior a l’església i podria ser el basament d’una petita torre defensiva, amb una planta quadrada de 3 × 3 m.

És evident que aquest indret era un lloc estratègic i de control de pas sobre la vall de la Noguera pel costat de ponent, i cap a llevant dominava el pas per l’antic camí d’Arcalís a Malmercat.

Pel rodal d’aquest estratègic turó es poden endevinar entre la vegetació restes d’altres construccions, avui ja molt malmeses. (ARD)