Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Sant Sadurní de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat, Pere, hi…
Tomba de la Galilea (Cardona)
Art romànic
Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en general,…
Castell de Ribagorça (Tor-la-ribera)
Art romànic
Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…
Sant Esteve d’Igüerri (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH165001 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri JBP-JAA Història El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’ Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la villa d’Esterri Possiblement,…
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Castell de Figuerola (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Figuerola, avui despoblat, es troba a la banda nord-oriental del terme L’indret es formà al segle XI a redós de la fortalesa de Figuerola, el terme de la qual era una fragmentació de l’extens terme del castell de Queralt La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1066, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva muller Ermessenda vengueren a Ebren Llopard i als seus fills Ermengol i Bernat el castell de Figuerola, el qual era situat en el comtat d’Osona i que segons l’escriptura, els havia pervingut per aprisió i pels seus avantpassats el preu de la venda fou…
Sant Feliu de Buixalleu
Art romànic
Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics F Tur Situació L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim Mapa 365M781 Situació 31TDG657268 JRR Història Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “ Sancti Felicis de Bursoleu ” El mas “ Busaleu ” o “…
Sant Joan de Llorac
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG589022 Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent FEB Història L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de parròquies vigatanes…
Sant Pere de Claramunt (Tremp)
Art romànic
Situació Banda meridional d’aquest edifici, amb una galeria porticada que protegeix l’entrada a l’església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claramunt és situada a l’extrem nord-est de l’interessant nucli urbà de Claramunt, que té estructura de vila closa S’arriba a Claramunt per una pista de 7 km que surt prop del quilòmetre 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG170722 Història Fins a l’actualitat no han estat trobades notícies històriques documentals referents a aquesta església del terme de Tremp, tot i que arquitectònicament…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina