Situació
Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic.
ECSA - M. Catalán
L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG589022.
Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent. (FEB)
Història
L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de parròquies vigatanes. Aproximadament un segle més tard, per una escriptura datada el 1140, hi ha referència que Berenguer de Sentdomí i la seva muller Ermessèn es donaren en cos i ànima als hospitalers de Cervera, als quals cediren, en el mateix acte, l’“ecclesia Sancte Marie de Lorag” amb els delmes i les primícies.
L’advocació d’aquesta església és del tot confusa, car, segons el document del 1140 que acabem d’esmentar, era dedicada a Santa Maria, i posteriorment, en una visita pastoral realitzada l’any 1331 pel bisbe de Vic Galceran Sacosta, consta que era dedicada a sant Pere. A la darreria del segle XVII, en la visita que feu el bisbe Pasqual entre els anys 1685-88, es constata que era dedicada a sant Jaume, mentre que l’advocació que ha pervingut fins a l’actualitat és la de sant Joan. L’única explicació d’aquest fet és que l’església donada als hospitalers de Cervera, sota l’advocació de Santa Maria, correspongués a una possible capella del castell, avui desapareguda, mentre que les de sant Pere, sant Jaume i sant Joan poden correspondre a titulars de capelles de l’antiga església.
La parròquia de Llorac depengué jurídicament de la diòcesi vigatana, bé que en restaurar-se l’arxidiòcesi tarragonina l’any 1154 el papa Anastasi IV comminà el bisbe de Vic, mitjançant un breu apostòlic, a restituir a l’església tarragonina diverses esglésies de la zona, entre les quals es trobava la de Llorac. Tanmateix aquesta ordre papal restà sense efecte i l’església parroquial de Sant Joan de Llorac continuà depenent del bisbat vigatà fins el 1957, any en què, arran de la reestructuració territorial de l’arquebisbat de Tarragona, passà a formar part definitivament d’aquesta demarcació religiosa.
Actualment, l’església de Sant Joan continua tenint culte com a parròquia de Llorac. (FEB-ABC)
Església
Planta de l’església, amb indicació de les capelles i altres modificacions efectuades al llarg dels segles.
F. Español
A aquest edifici, originàriament d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, li fou modificada l’estructura en època moderna, quan s’afegiren capelles laterals a banda i banda de la nau.
La nau és coberta amb una volta de canó seguit i l’absis amb una volta de quart d’esfera. Malgrat que el parament emprat en la seva construcció no sigui visible en general, a causa de l’arrebossat que el cobreix, es pot determinar que, atesa la qualitat dels trams visibles en alguna part dels seus murs, possiblement el parament que resta amagat sota del guix sigui igualment regular i disposat acuradament.
La portada primitiva es conserva a la façana sud i avui dia està inutilitzada; es tracta d’una porta d’arc de mig punt, adovellada, sense cap mena d’ornamentació. A la resta de l’edifici no s’ha conservat cap altra obertura que correspongui a la primitiva estructura romànica.
Els murs originaris es conserven gairebé íntegrament a la façana nord, a l’absis i, a la façana sud, només en aquelles parts on no es va enderrocar en construir modernament una mena de nau lateral. L’aparell emprat és de carreus regulars, tallats a cops de maceta, disposats en els murs a la manera isòdoma. (FEB)
Bibliografia
- Junyent, 1955, pàgs. 369-389
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 241-250
- Español, 1991, pàgs. 169-175.