Resultats de la cerca

Situació Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics J Bolòs Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés Mapa L38-12295 Situació 31TDG819668 Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà JBM Història Segons una notícia de Lluís G Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés d’ençà del segle XII Així, segons aquest autor, sembla que hi ha…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de…

Situació Característica silueta de l’església amb l’absis mutilat i un porxo a ponent afegit tardanament El campanar també ha sofert transformacions J Moner La capella de la Mare de Déu de la Font és situada al sud de Fontcoberta, en una fondalada Mapa L38-12295 Situació 31TDG822662 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Figueres, i als 3 km, dins la urbanització de Malianta cal desviar-se a la dreta per la carretera senyalitzada de Fontcoberta A uns 200 m, en arribar al veïnat de la Farrés, cal prendre un camí de terra que travessa el veïnat i que després d’uns 500 m arriba…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…

Situació Vista panoràmica general A mà esquerra podem veure la torre i més cap a mà dreta la sala i l’església J Martí Restes d’un castell, d’una església i d’altres construccions, situades al mig d’una clariana de camps que hi ha a la part alta d’una de les petites valls que neixen al vessant septentrional dels rasos de Tubau Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de terra que, des del poble de Gombrèn, mena als Cortals cal travessar aquest veïnat de cases i seguir al llarg de 4 km una pista que s’enfila vers migjorn Les construccions medievals de Puigbò són…

Situació Típica població que es dreça en un penyal sobre el mar TAVISA D’esquena a mar, als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, es troba la turística Vila Vella, protegida per un clos murat als sectors més vulnerables que donen a la badia i a la costa Al cim d’aquest promontori hi havia un castell que controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra Les restes d’ocupació ibèrica i romana que s’hi han trobat confirmen, la posició estratègica del lloc Aquesta fortificació fou convertida en època moderna en molí, i…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300 A Pladevall A l’alta edat mitjana, el centre d’aquesta comarca també era l’estany, el monestir que es construí a la vora i, molt aviat, la vila que va començar a créixer a prop del cenobi de Sant Esteve El monestir, a causa de les successives destruccions que ha sofert en totes les èpoques, ha restat molt transformat Gràcies, però, a unes excavacions realitzades aquests darrers anys, hom ha pogut descobrir les…

Bisbats i deganats Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…

AAR Amics de l’art romànic Informe sobre un viatge a Veciana , Sabadell 1991 AAV Amics de l’Art Vell  Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica, núm1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…