Situació
Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics.
J. Bolòs
Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG819668.
Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà. (JBM)
Història
Segons una notícia de Lluís G. Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés (que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés) d’ençà del segle XII. Així, segons aquest autor, sembla que hi ha documentat un Gaucefred vers els anys 1112-22. Trobem també en documents Ramon de la Farrès (“Raimundi de Savarres”), el 1156, un clergue anomenat Berenguer (“Berenguarium de Savarresio”), el 1195, etc. Segons Constans aquest edifici rebia el nom de Torre Borrella. (JBM)
Casa
Planta del nucli antic amb indicació de l’ampliació posterior.
J. Bolòs
La Torre de la Farrés és una casa forta medieval fruit de diverses reconstruccions i ampliacions, en bona part realitzades durant l’edat mitjana. El cos de l’edifici inicial era probablement una sala allargada, acabada a ponent amb una torre. Després, molt al final de l’edat mitjana, l’edifici fou refet i ampliat cap al nord, on s’obrí una nova porta coronada amb un arc de mig punt.
El sector original de l’edifici tenia una longitud interior —de llevant a ponent— de 16,55 m i una amplada que oscil·la entre 3,71 i 3,85 m. A uns 3,75 m del mur de ponent hi ha una paret transversal amb un gruix de 75 cm, on s’obre una porta de 113 cm d’ample, acabada a la cara est, i per tant, a l’exterior, amb un arc de mig punt. Actualment, s’han conservat les parets de migjorn, llevant i ponent de l’edifici original en una alçada de 2 a 4 m; segurament s’ensorraren en part arran dels terratrèmols del segle XV, ja que les parets que restaren sovint són mig inclinades i bombades. El gruix de les parets oscil·la entre els 85 cm del mur sud i els 100 cm del mur de llevant.
Tot i que hi ha la tradició que la torre d’aquesta casa forta era a la banda oriental —on s’ha conservat més bé la paret—, creiem que d’acord amb allò que resta actualment caldria situar-la més aviat a ponent, entre la porta romànica i el mur oest.
A la façana de tramuntana devia haver l’antiga porta principal, que s’obria a l’exterior. A l’extrem més oriental d’aquest mur, en el tros que encara s’ha conservat, hi ha dues espitlleres. De la resta del mur, però, no degué restar gairebé res quan es va mig ensorrar l’edifici i degué ésser tirada a terra; ara s’hi obren tres arcades del període medieval tardà.
Els carreus de la zona més antiga de l’edifici són mitjanament grossos i ben escairats; en general fan uns 20 cm d’alt per uns 40 cm de llarg.
Aquest edifici, que ha estat restaurat recentment pels seus propietaris d’una manera molt respectuosa en relació amb les restes antigues, és una mostra exemplar de casa forta de tipus mixt, formada per una torre quadrangular i una sala allargada. Podríem relacionar-la, per exemple, amb la casa forta de Bassella, a la comarca de l’Alt Empordà, amb la més antiga, Torre de Llor, al Baix Llobregat, amb la casa forta de Juvinyà, de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, feta en dues etapes, etc. (JBM)
Bibliografia
- Constans, 1985, pàgs. 117-118.