Resultats de la cerca

Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren els delmes,…

L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112 Bertran i Ermessèn…

La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…

El poble de Sant Domí és situat, aproximadament, 1 km al nord de Sant Guim de Freixenet, prop de la carretera que mena a Sant Ramon Sant Domí constitueix un hagiotopònim que no ha perviscut en el titular de l’església actual, sant Pere Aquesta antiga parròquia, tanmateix, estigué dedicada primitivament a sant Domí i així consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Sancto Domi o Sancto Dominio Cal cercar els orígens d’aquesta parròquia a mitjan segle XI, quan es procedí a repoblar tot el sector al voltant de Cervera Aquesta…

La vila de Santa Perpètua de Gaià, antic cap del municipi i avui dia totalment despoblada, és situada a 578 m d’altitud a l’esquerra del Gaià D’aquest indret s’ha localitzat una primera referència documental de l’any 976, quan el comte Borrell i la seva esposa Letdarga vengueren al vescomte Guitard el castell de Queralt, els termes del qual limitaven amb els del castell de Santa Perpètua Molt probablement, segons indica A Benet, el fet que el nom d’aquest antic poble sigui un hagiotopònim pot indicar que hi hagué una continuïtat en el poblament des d’època paleocristiana, amb la presència d’…

Situació L’església des del costat sud-est, amb la petita i singular absidiola que s’obre en aquest costat, prop la capçalera ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli de població de Santa Fe de Segarra, un xic apartada vers migdia i envoltada a l’est i sud per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG639178 Per a anar a Santa Fe de Segarra des de Cervera, s’ha de seguir la carretera N-141 que porta a Sant Ramon, i un cop fets uns 6 km es pren la carretera LV-1004, a mà dreta, que en 1,5 km mena directament al poble XSB Història El lloc de Santa Fe, esmentat des…

Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…