Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Castell de Malmercat o de Bielsa (Soriguera)
Art romànic
Situació Construcció de gran magnitud, actualment desfigurada i destinada a usos agrícoles i habitatge ECSA - A Roig El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG455926 Història A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d’un principi del vescomtat de Vilamur El castell de Malmercat és esmentat topogràficament per primera vegada l’any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem Ramon Enard llegà l’alou…
Sant Pere de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Escasses filades de la seva obra romànica, conservades rere un pedró modern Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església són situades als afores de Boí, sobre la carretera que enllaça Boí amb la carretera de Caldes, a l’indret que hom anomena Sant Pere Mapa 33-9 181 Situació 31TCH224105 S’hi va per un camí, vorer a la carretera, que s’inicia al començament del poble FJM-AMB Història No hi ha referències històriques sobre aquesta església, que fou una capella de la parròquia de Sant Joan de Boí CPO Església De l’antiga capella de Sant Pere només resten unes poques filades, corresponents al…
Miscel·lània sobre textos astronòmics
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste, obra del mateix…
Sant Miquel de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb el presbiteri al fons, actualment sense culte i en un lamentable estat d’abandó ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit per pujar al castell JAA Història S’esmenta per primera vegada Marmellar l’any 1023, en una venda feta pels comtes de Barcelona El castell és conegut des del 1041 L’any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l’església de Sant Ruf d’Avinyó l’església de Sant Miquel Arcàngel del…
Bibliografia general referent al romànic del Maresme
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…
Sant Sadurní de Rotgers (Borredà)
Art romànic
Situació L’església de Sant Sadurní de Rotgers es troba situada dins la finca dels Torrents, al cantó de tramuntana del terme de Borredà, i en el límit del municipi de Borredà amb el Castell de l’Areny, en el llom d’un petit serrat, al centre d’una vall i en un terreny despoblat, envoltada, enmig del bosc i d’una espessa vegetació Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,2 — y 67,7 31 TDG 152677 Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Servei del…
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…
Bibliografia referent al romànic del Pla de l’Estany
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , Ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas romànicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…
L’escultura monumental de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…