Resultats de la cerca

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…

Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al…

Sembla que l’origen de la senyoria de Gavàs s’ha de relacionar amb els Benasc, que al segle XIII emparentaren amb els Mauleon, de l’altra banda dels Pirineus, i portaren indistintament tots dos cognoms Consta documentalment que l’any 1282 el futur Alfons el Franc , aleshores lloctinent, requerí a Guerau de Mauleon, senyor del castell de Gavàs, que li fes entrega del dit feu per tal que fos reconeguda la jurisdicció de la corona No se sap ben bé què va passar després Probablement el castell de Gavàs fou recuperat pel mateix rei Alfons amb motiu de la invasió francesa de l’Aran…

La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…

Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…

L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada…

El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un llinatge…

Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part havia de…