Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Jaciment de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…
Torre del Roc de Mallorca (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
A una altitud de 443 m, sobre una roca calcària, dominant el castell de Castellnou del costat de migdia, es veuen els vestigis arrasats o la fonamentació d’una torre de planta rectangular, que segurament havia estat construïda amb la finalitat de fer de guaita del castell de Castellnou El nom mateix de la roca recordaria la intervenció del rei de Mallorca Jaume II, als anys 1285-95, contra el vescomte Jaspert V, el qual havia estat partidari del rei d’Aragó Pere el Gran Fou també a partir d’aquesta posició que el 1559 l’artilleria del governador de Rosselló reduí Perot de Llupià…
Necròpoli del tossal de les Forques o de Nerola (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…
Sant Salvador (Balaguer)
Art romànic
El projecte d’urbanització de la plaça de Sant Salvador va permetre excavar la quasi totalitat de l’església romànica l’any 1995, intervenció que va anar a càrrec de l’empresa Pròleg DPCSL i amb finançament de la Generalitat de Catalunya Segons les excavacions, era una església d’una sola nau capçada per un absis semicircular Disposava de tres portes, dues de laterals i una als peus de la nau L’església tenia unes dimensions de 32,5 m de llargada per 10,4 m d’amplada Amb la cimentació del mur directament sobre la capa de pedra sorrenca, la zona de l’absis presentava dos esglaons…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…
Santa Maria de Romania (Mieres)
Art romànic
Situació L’antiga església de Santa Maria de Romaria, antigament de Romeria, és a la vila de Mieres, al barri de la Cellera, situat al cantó de migjorn de la població Mapa 259M781 Situació 31TDG702642 Hom pot arribar a Mieres per la carretera que surt d’Olot i passa per Santa Pau, camí de Banyoles Història És en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878, concedit a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, on apareix una de les primeres referències documentals del lloc de Romaria, el qual, segons l’escriptura, restava ja inclòs dins el terme de Mieres “ …in loco qui dicitur…
Palau Meca (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…
Excavacions arqueològiques d’època medieval a la ciutat de Tarragona (Tarragona)
Art romànic
Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…
Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…
Castell d’Ivars d’Urgell
Art romànic
El poble d’Ivars d’Urgell s’emplaça al sector de llevant del terme, a 265 m d’altitud El lloc fou conquerit als musulmans vers l’últim quart del segle XI, quan el comtat d’Urgell inicià l’expansió per la plana de Mascançà Tot seguit després de la conquesta, el lloc d’Ivars fou donat al bisbe d’Urgell i al seu capítol La primera referència del lloc data de l’any 1090, moment en què és qualificat de quadra, tot i que més tard rebé la categoria de castrum L’any 1134, mitjançant una concòrdia, el bisbe i el capítol d’Urgell cediren a Arnau d’Anglesola una part de les rendes d’Ivars, si bé el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina