Resultats de la cerca

Torre esmentada els anys 997 i 1006, de la qual no tenim més referències Es trobava situada en el terme dels Monjos, però avui dia se’n desconeix totalment la possible localització

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica El dia 21 de desembre de l’any 1079 el bisbe d’Urgell, Bernat, a instàncies del comte Ermengol IV, consagrà l’església de Sant Esteve d’Olius Dins la seva demarcació figurava inclosa l’església de Sant Ermengol

Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit

L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

Segons informació rebuda per part dels masovers del mas Ginebret, a l’esplanada estesa a la cara nord de l’església de Santa Maria de Pinós, foren localitzades casualment, en ocasió d’uns treballs de neteja, un conjunt de tombes antropomorfes, que tornaren a colgar immediatament, sense que abans se’n pogués fer cap estudi A desgrat d’això, cal deixar-ne constància, per tal com el coneixement de la seva localització pot possibilitar una prospecció arqueològica posterior Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la…