Resultats de la cerca

Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció, l’any 949,…

Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’església des del costat sud-oriental, amb els murs ornamentats amb grups de quatre arcuacions cegues separats per bandes llombardes A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Andreu és encimbellada dalt un petit turó que emergeix d’un fondal de l’aiguavés de la riera de Guardiola a la banda sud-oriental del terme, al cim del qual encara es conserven algunes romanalles de l’antic castell de Maians Long 1°42’14” — Lat 41°38’15” Per anar-hi cal seguir un camí carreter, en mal estat, que arrenca del quilòmetre 12, a mà esquerra, de la carretera de…

Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap…

Situació Una vista de l’indret, amb l’edifici, situat al cim d’un petit turó A mà dreta hi ha el riberal del riu Ter J Bolòs Torre de planta quadrada situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, des del qual s’albira el riberal del riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG462828 Per arribar-hi, anant de Ripoll a Camprodon, cal agafar una carretera de terra que surt de la colònia Estevenell, a mà esquerra Ja abans d’ésser a Sant Miquel de Cavallera, podem veure la torre cap al costat de tramuntana, a uns 600 m d’aquesta església els darrers metres s’han de fer a peu JBM Història Aquesta torre o…

Situació Base de la torre d’aquest antic castell a dalt, situada a la part més alta de l’extrem nord-oest del turó de Savella i un aspecte de les ruïnes del despoblat, mig amagades pel bosc a baix ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, a l’est de la rasa de Forès, hi ha les restes d’un castell i d’un poble medieval abandonat, i al seu costat, l’església de Sant Pere de Savella Aquest indret és, per tant, situat a l’extrem meridional dels altiplans segarrencs, prop de la població de Forès Mapa 34-15390 Situació 31TCF539979 Per a arribar-hi es pot anar partint de Forès pel sender de GR-7-1, que…

Situació L’església de Santa Cecília es troba situada al costat de llevant del poble de Molló, damunt un serrat situat en un vessant de la vall del Ritort Mapa 218M781 Situació 31TDG510889 Una vista de conjunt de l’indret de Molló en el qual hi ha situada l’església de Santa Cecília, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’església des del costat sud-occidental Cal notar al mur de migjorn i tocant a ponent el cos que surt i forma el conjunt de la porta d’entrada F Tur Hom pot accedir al poble de Molló per la carretera que porta al coll d’Ares des de Camprodon, població de…

Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…

La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…

Situació L’església pre-romànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…