Situació
Una vista de l’indret, amb l’edifici, situat al cim d’un petit turó. A mà dreta hi ha el riberal del riu Ter.
J. Bolòs
Torre de planta quadrada situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, des del qual s’albira el riberal del riu Ter.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG462828.
Per arribar-hi, anant de Ripoll a Camprodon, cal agafar una carretera de terra que surt de la colònia Estevenell, a mà esquerra. Ja abans d’ésser a Sant Miquel de Cavallera, podem veure la torre cap al costat de tramuntana, a uns 600 m d’aquesta església; els darrers metres s’han de fer a peu. (JBM)
Història
Aquesta torre o fortalesa, encara que es trobava a la vall de Camprodon, pertanyia al bisbat d’Urgell, i no al comtat de Cerdanya, tal com succeïa amb totes les parròquies del bisbat d’Urgell d’aquesta comarca; com era lògic, depengué del comtat de Besalú. El seu terme devia correspondre al mateix que el de la parròquia i la seva funció devia ésser controlar el pas per la vall; ajudava en aquesta funció el castell de Creixenturri, situat gairebé enfront.
Les primeres notícies del lloc de Cavallera es troben en la documentació del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Les més antigues corresponen a una venda feta l’any 911 entre persones privades d’un alou situat a Cavallera (“Cavalera”), i al 913, quan, arran d’una reclamació de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, es reuní un tribunal presidit pel comte Miró de Cerdanya i el comte Sunyer de Barcelona, i els vescomtes Ermemir d’Osona i Unifred de Conflent (no és segur que també ho fos de Cerdanya). L’abadessa reclamava la propietat de diverses viles i les seves terres, la qual cosa hagueren d’admetre els habitants dels pobles, però de la reclamació foren excloses les possessions que tenien els homes de la vila Cavallera en els termes dels pobles dependents del monestir de Sant Joan. La parròquia de Cavallera apareix en la relació de parròquies del bisbat d’Urgell, del final del segle X o principi de l’XI, continguda en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Posteriorment el monestir adquirí diversos béns a la vila Cavallera. A partir dels anys 936-937 comença a documentar-se l’existència d’una fortalesa, ja que dues peces de terra donades aquests anys al monestir se situen en la fortalesa i terme de Cavallera i en 937-938 és venuda una peça de terra situada al terme de la fortalesa de Cavallera.
La vinculació al comtat de Besalú es confirma en la donació que l’any 959 feu el comte Miró de Besalú al monestir de Sant Joan de la vila de Cavallera.
Malgrat el domini inicial del monestir de Sant Joan de les Abadesses sobre la vila de Cavallera, la fortalesa no sembla que depengués del monestir, ja que les notícies posteriors no confirmen aquesta dependència, si bé l’any 1328 el monestir pretengué el domini de la fortalesa enfront dels vescomtes de Bas, però no sembla que reeixís en la seva reclamació, ja que les notícies posteriors estructuren el domini per part del rei, el vescomte de Bas i, el més hipotètic, de la família Desbac. Aquesta situació es reflecteix a partir de vers l’any 1265, quan l’abat de Camprodon comprà a Pere Desbac les senyories que aquest posseïa a Camprodon i a Cavallera, però aquesta venda no devia implicar la del castell de Cavallera, ja que l’any 1278 Sibil·la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, reconegué al rei Pere el Gran que tenia en feu, entre altres, el castell de Cavallera pel rei i els seus successors. Aquest domini encara es mantenia l’any 1328, quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses el reclamà als vescomtes de Bas.
L’any 1292, durant la guerra amb Jaume II de Mallorca, els comissionats del rei declararen que calia que s’hi instal·lés una guàrdia de dotze homes. Aquests anys possiblement foren una de les èpoques en què la fortificació de Cavallera pogué tenir més utilitat estratègica.
En una llista de les fortificacions del vescomtat de Bas, de l’any 1328, hom esmenta la casa forta de Cavallera, al costat de la de Creixenturri.
Els vescomtes degueren vendre els seus drets sobre el castell de Cavallera, ja que en el fogatge de l’any 1358 el domini del castell de Cavallera sembla que pertanyia a Pere Palomera i a Francesc de Casademunt, aquest darrer ciutadà de Girona, els quals també alienaren els seus drets; i en un altre fogatge de 1365-1370 és Dalmau de Barcelona qui té el domini del castell de Cavallera.
A partir d’aquest moment, les notícies sobre el domini del castell de Cavallera es fan fonedisses, i només reapareixen esporàdicament per indicar que el domini havia passat a la corona. Així es constata al principi del segle XVII i al principi del segle XIX, poc abans de la desaparició de les senyories jurisdiccionals.
Probablement, a partir del segle XIV, el paper estratègic de la torre sembla que devia ja haver minvat molt. Amb tot, el turó on fou bastit aquest edifici ha continuat tenint, fins fa poc temps, una certa importància estratègica, ja que hom pot veure encara, al voltant de la torre, diversos búnquers fets, segurament, durant la guerra civil de 1936-1939. (ABC)
Torre
Planta i secció esquemàtiques de l’edifici, a escala 1:200.
J. Bolòs
Torre de planta quadrada; els seus murs, a la cara exterior, tenen una longitud d’uns 6,50 m. La seva alçada és d’uns 11 m. Tenia un nivell inferior sense cap obertura i dos pisos superiors. La porta és situada al primer pis, a uns 4 m del terra. Les voltes que suportaven els dos trespols eren apuntades.
La porta, a la paret nord-oriental, és composta per un arc de mig punt, format per vuit dovelles ben treballades, però de mides molt diverses.
Al primer pis hi ha també dues espitlleres a les façanes nord-occidental i sud-oriental. Aquestes espitlleres tenen, a la cara interior, uns 60 cm d’ample, i, a l’exterior, uns 10 cm; a la cara de fora són formades per tres parells de carreus col·locats a banda i banda.
Al pis superior, a les façanes on a baix hi havia les espitlleres, hi ha sengles finestretes.
Aspecte que ofereix la façana sud-oriental de la torre.
J. Bolòs
Les úniques pedres de l’edifici ben treballades i polides són les dels seus angles i les dels cantells de la porta i de les finestres. Tots els carreus restants són escairats, però no gaire treballats; les seves mides oscil·len entre els 15 cm d’alt per, fins i tot, 75 de llarg i els 30 cm d’alt per només 20 de llargada. Dins de la torre, l’aparell encara és més irregular que el parament de les cares exteriors; en un racó, segurament per raons constructives, fins i tot es van alçar unes filades amb opus spicatum.
Les pedres són unides amb morter de calç força dur. (JBM)
Bibliografia
- Llorenç Birba i Pere Català i Roca: Castell de Camprodon i torre Cavallera, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 7-15.