Resultats de la cerca

Situació Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cella monàstica ECSA - Rambol Les minses restes d’aquesta antiga cella monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG115903 EVS Història Els orígens d’aquesta església, que fou una cella o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera…

L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res

Amb aquest nom es coneix la primera església monàstica de Santa Maria de Vallbona Es trobava a la part exterior del recinte emmurallat de la vila, a tocar de la carretera que va a Rocallaura, prop de la casa de cal Romeret La construcció d’aquesta església data del 1171, pel compromís contret per l’abat Hug del monestir de Poblet 1166-81 amb la comunitat encapçalada per l’eremita Ramon de Vallbona, el fundador de Vallbona Per la documentació conservada, sabem que era una construcció feta en fusta, pedra i ciment, coberta amb teules i rajols, i de reduïdes dimensions De ben segur…

El convent o monestir de Sant Bartomeu es troba a uns 500 m del centre de la vila de Bellpuig, a l’esquerra de la carretera de Belianes Avui és un gran edifici construït a partir de l’inici del segle XVI pels franciscans, gràcies al mecenatge del senyor de Bellpuig Ramon III Folc de Cardona quan era virrei de Nàpols No conserva res anterior a aquesta reconstrucció del segle XVI, ampliada més tard Amb tot, se sap que el convent es bastí a l’indret on figura existent ja el 1326 la capella de Sant Bartomeu, segurament una petita casa monàstica o priorat dependent de Sant Nicolau de…

A uns 6 km al nord de Maella, prop de la carretera que va a Mequinensa i Fraga, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Susanna Sembla que en aquest lloc hi hagué vida monàstica des d’època molt remota, però la primera notícia documentada del monestir de Santa Susanna és del 1227, any en què Jaume I hi establí una comunitat filial del monestir també cistercenc de Santa Maria d’Escarp Segrià Després d’un llarg període de decadència i abandonament, entre el 1796 i el 1835 fou la seu d’una comunitat de trapencs, per això l’indret també és conegut com la Trapa Entre les ruïnes del cenobi…

Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…

És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta mateixa centúria…

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any…

A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…

Església desapareguda que estigué situada en les immediacions del monestir de Santa Maria de Roses i que fou la parròquia forana o al servei de la població de l’entorn d’aquest monestir En una donació de l’any 1105 es desprèn que el culte a sant Andreu es trobava aleshores dins l’església monàstica de Santa Maria, però, tanmateix, en un testament de l’any 1107 es distingeix entre Santa Maria i Sant Andreu com si fossin temples diferenciats si no es troben noves dades documentals, el dubte no es pot esclarir Al segle XIV és ben atestada l’existència de l’església de Sant Andreu,…