Resultats de la cerca

Seu d’un llinatge de cavallers amb notables possessions als termes del castell de Torelló i de Saderra Es documenten entre el 1169 i el 1302, quan Berenguer de Dosrius cedí la seva domus i la castlania del castell de Torelló a Guillem de Malla Consta com destruïda l’any 1405 En queden només vestigis a la part de ponent de la masia del Viver

L’església parroquial de la vila de Riudarenes fou refeta al segle XVIII, amb un campanar de coberta piramidal aixecat al segle anterior És documentada des de l’any 1190 amb el nom de “Sancti Martini de Rivo de Arenis” Formava part del terme del castell d’Argimon i era cap d’una de les batllies del domini dels Cabrera Del segle XIV en endavant figura sempre com una de les parròquies notables de l’ardiaconat de la Selva

Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin…

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

La vila de Valljunquera és al marge dret del torrent del mateix nom, als vessants sud-orientals de la serra de Mirablanc Valljunquera fou, des d’antic, una aldea agregada a Alcanyís, fins que l’any 1629 obtingué la segregació i el títol de vila La seva església parroquial, sota l’advocació de sant Miquel, consta en les relacions d’esglésies i parròquies que sufragaren la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 El temple parroquial actual és un edifici del segle XVIII de notables dimensions, d’estil neoclàssic amb elements barrocs, amb tres naus, creuer amb una gran cúpula, i…

L’orde del Carme, conegut a Perpinyà com els Grans Carmes, es va installar a Perpinyà l’any 1268 La seva església i el convent es dreçaven prop del castell de Perpinyà l’església és un edifici gòtic del segle XIV molt destruït per un incendi provocat pels alemanys l’any 1944 S’ha restaurat només en part i conserva elements notables com la porta occidental, de marbre, datada el 1324 El seu antic claustre gòtic, també de marbre fet entre el 1334 i el 1342, es va traslladar el 1840 al castell de Vilamartin Aude L’orde va subsistir fins a la Revolució Francesa el convent va esdevenir…

Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que…

El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…

La vila del Campell és situada en un petit planell, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa L’indret és documentat des del 1098, any en què el comte d’Urgell, Ermengol V, i el vescomte de Cabrera, Guerau II Ponç, conqueriren aquesta població juntament amb altres llocs de la comarca Tot i que no han estat localitzades referències documentals directes, és de suposar que poc després de la conquesta es bastí una església, que fou la predecessora de l’actual temple parroquial dedicat a Santa Margarida Molt possiblement, la raó per la qual hi ha una considerable manca de dades…

Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si tenim en…