Resultats de la cerca

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval

El poble de Miralcamp és situat sobre un dels extrems de la Serreta que tanca el Pla d’Urgell pel sud Sembla que l’origen de Miralcamp fou una força andalusina situada estratègicament en un dels límits del pla del Mascançà El primer esment de la parròquia de Miralcamp es troba en una relació d’esglésies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Miralcamp ” Com moltes de les parròquies veïnes passà al bisbat de Solsona al final del segle XVI L’església romànica ocupava segurament el mateix solar que l’església parroquial actual, d’…

D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada…

El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…

Església parroquial d’origen romànic refeta el segle XV

Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i…

Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any…

Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant…

Aquesta torre, la qual remuntava el seu l’origen probablement als temps carolingis, és esmentada el 1043 “ipsa Guardia, costes de la Guardia” Actualment ha desaparegut i hom n’ignora l’emplaçament