Resultats de la cerca

D’aquesta església, se’n té notícia gràcies a l’execució sacramental del testament de Berenguer Arnau d’Altés, que fou jurada el 1157 sobre l’altar de Sant Ot, situat a la vila d’Agramunt Potser es tracta, de tota manera, d’una referència a un dels altars de la parròquia de Santa Maria

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La parròquia apareix…

S’aixeca en una gran recolzada que fa el riu Ter, enfront de la vila de Torelló Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Conangulo N’eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d’aquell, Ot El 1139 el senescal, Guillem Ramon, amb el seu germà Ot, i el seu fill Guillem donaren la torre de Conanglell a Bernat Ermengol de Freixenet Per successió dels Freixenet d’Alpens la domus passà a Saurina de Manlleu, que era filla de Bernat de Manlleu i de Saurina de Freixenet, que estava casada amb Ramon de…

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

El lloc de Cuberes és esmentat entre els anys 1048 i 1050, en què el comte Artau I i la seva esposa Constança donaren al monestir de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes L’església de Santa Maria de Cuberes apareix documentada l’any 1105, com a església restituïda al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, possessió que és confirmada el 1164 en la butlla del papa Alexandre III Santa Maria de Cuberes ha estat identificada amb l’actual santuari de la Mare de Déu d’Espià

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós