Resultats de la cerca

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de…

L’església parroquial de Pacs, sota l’advocació de Sant Genís es troba al lloc on hi hagué una església romànica, la qual fou completament enderrocada en fer-se l’actual S’esmenta per primera vegada l’any 992 dins el terme del castell d’Olèrdola En el testament de Guisla de Santmartí, filla de Gombau de Besora, del 1080 , es concedí al monestir de Sant Cugat el seu pa i vi amb els cups i les botes que hi havia al castell de Pacs, excepte la meitat d’un cafís d’ordi que restà per a l’església de Sant Genís de Pacs La parròquia de Pacs és esmentada des del 1177, que Bertran de…

El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…

S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní…

Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Castell de Montpalau Bassegoda Castell de Bassegoda Torre de Corsavell o de Cursavell Beget Castell de Rocabruna Castell de Bestracà Besalú Castell de Besalú Vila de Besalú Pont de Besalú Beuda Castellot de Beuda Casa forta de la Masó de Palera Castell de Segueró Castellfollit de la Roca Castell de Castellfollit Maià de Montcal Castell de Dosquers Montagut de Fluvià Castell de Toralles Olot Castell del Coll Les Planes d’Hostoles Castell d’…

L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre…

Situació Antiga parròquia rural enfilada en una muntanya entre Vilafranca de Conflent i Conat ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al despoblat de Bell-lloc, al nord de Vilafranca de Conflent i al nord-est del despoblat de Campelles, a una altitud d’uns 860 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 13” N - Long 2° 21’ 50” E Per a arribar-hi partint de Rià, s’ha de seguir la carretera D-26 en direcció a Conat Al cap d’uns 5 km aproximadament, cal desviar-se per una pista a mà esquerra que porta directament al despoblat de Bell-lloc, on hi ha l’església MLIR Història…

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…

Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa Maliolas , i el…