Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Torre de Saportella (Granyanella)
Art romànic
Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou…
Castell de Pavia (Talavera)
Art romànic
El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia deixa…
Sant Joan de Riu de Pendís (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936 Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en desordre Ni la…
Sant Corneli de Collbató
Art romànic
Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061 El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancellà la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779 És l’actual església parroquial de la població A l’interior de l’església, dins la capella de la Mare de Déu del Roser, es conserva un capitell romànic que fa de pedestal de la Mare de…
Castell o torre de Mulnar o Munnar (Camarasa)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar…
Castell de Santa Fe (les Oluges)
Art romànic
La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…
Necròpoli del tossal de les Forques o de Nerola (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…
Castell de Talavera
Art romànic
El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…
Castell d’Espills (Tremp)
Art romànic
El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…
Castell de Benavent (Graus)
Art romànic
El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina