Resultats de la cerca

Aquest territori no apareix mai com a terme de castell és esmentat només com a terme de Navarcles Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa Els senyors alodials eren els…

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

El vilatge de Conill, situat en un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec i documentat des del segle XII, tingué una església que depenia de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació és recollida en el llibre de sinodals del 1648

Desconeixem el titular d’aquesta església parroquial, avui desapareguda, situada al lloc de Moncles Maziuncullas , 864-65, a uns 500 m al nord-oest dels Plans La parròquia de Maduncularum és esmentada per primera vegada l’any 1072, com l’afrontació de migdia de la parròquia d’Aiguatèbia, juntament amb la parròquia de Sautó

Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

Aquesta parròquia és esmentada l’any 1168 en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve d’Erinyà, en la qual el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, establí que dues parts del servei episcopal i de l’ardiaca havien de ser satisfetes per la parròquia de Sant Salvador, mentre que la tercera ho havia de ser per la de Sant Esteve d’Erinyà Potser aquesta parròquia podria relacionar-se amb la capella de Sant Salvador, a Toralla, documentada des de l’any 1758

Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, el lloc de la…

Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…