Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Puig-reig, prop del camí que anava a Fonollet, la documentació esmenta l’existència de l’església de Sant Andreu de Madrona el segle XII, església totalment perduda L’any 1145 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i el seu fill Guillem donaren a l’església de Sant Martí de Puig-reig, una part de les collites que els pertocava de l’església de Sant Andreu de Madrona Sancto Andree Matrone inferius usque ad sanctum Martinum Pugio Regis Possiblement aquesta església, avui perduda, no devia ésser gaire…

Aquesta capella, avui perduda, donà nom al Grau de Sant Cristòfol, límit llevantí de la vall Ribagorçana, entre Serradui i Biasques

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i…

Aquesta església romànica, avui totalment perduda, devia ésser molt a prop de l’actual església de Sant Andreu de Gréixer Documentada des del segle XIII, devia ésser un petit exemplar romànic que aviat quedà sense culte i abandonat L’any 1255, C de Gréixer feia testament i deixava llegats piadosos a les esglésies de Sant Andreu i de Sant Nazari En els anys 1287-1295 els manuals notarials de Bagà evidencien l’existència d’aquesta església, l’última notícia de la qual és de l’any 1343 L’any 1335 els cònsols de la universitat de la vila de Bagà manaven treballar i refer el camí de…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia…

L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe Salla d’…

L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà…

L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’…