La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda. És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç. La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899; es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera. El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera; situada dins l’antic comtat de Berga (in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera), el bisbe d’Urgell estipulà que el sacerdot que regentés l’església havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu dos modis d’annona i quatre argenços. El lloc és referenciat també en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià, de l’any 907, com un dels límits de l’església consagrada (et usque in terminio de Corbaria). El terme parroquial de Corbera devia incloure també l’església de Santa Maria de Vilosiu, car l’any 1077 Arnau i Ermessenda venen a Guillem i Arsenda un alou que és del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, al comtat de Berga, a l’apèndix de Corbera (in apendicio de Corbera) i al lloc de Vilosiu. L’església devia perdre aviat l’advocació a Sant Vicenç i possiblement també l’edifici; l’actual església del santuari de Corbera és del segle XVII i és dedicada a la Mare de Déu.