Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…

L’indret de Bell-lloc és esmentat des de mitjan segle XII, en què apareixen diversos personatges cognomenats Bell-lloc relacionats amb la colonització i el repoblament de Lleida i el seu terme Destaca Bernat de Bell-lloc, a qui el 1153 els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren una honor —segurament l’actual Bell-lloc— entre Vensilló i Pedrillons Del castell de Bell-lloc no se’n té cap referència fins el 1254, quan Jaume I atorgà la meitat del castell a la família Sassala Durant el regnat d’Alfons I 1285-91 el terme de Bell-lloc fou incorporat al de…

Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII,…

Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia gairebé no es…

Les referències a aquesta església parroquial són força tardanes, bé que el lloc de Vila-rodona és documentat des del 959, quan Domènec va cedir a la catedral de Barcelona i al bisbe Guillem el lloc de Freixà, per tal d’edificar-hi un castell, i Vila-rodona, amb les seves villes i vilars Tot i que la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona segurament deu tenir els seus orígens en aquests primers segles de repoblament, no se’n tenen notícies directes fins al principi del segle XIII L’any 1205 és consignat entre les signatures d’una venda el capellanus Ville Rotunde , anomenat…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…

Situació Detall del conjunt eremític amb uns forats excavats a la roca, destinats a fixar-hi les bigues de suport de la coberta, i una creu incisa a la pedra Jordi Enrich Per visitar aquest conjunt cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei anomenada de les Malloles, aturar-se al pla de Pedrafita i seguir a mà esquerra un camí carreter que mena a Cal Gabarró Vell A prop hi ha un mas abandonat i en runes que encara conserva en la dovella central de la porta d’entrada la inscripció de “Cal Farré” A uns 200 m a l’W, en un aflorament rocós i a una alçada de 700 m podem contemplar aquest…

Situació Vista de la fornícula tallada a la roca que forma part d’aquest antic hàbitat alt-medieval M Solà A 1 km al NO de la vila dels Prats de Rei i a un centenar de metres a mà dreta de la carretera dels Prats de Rei a Calaf podem apreciar un possible eremitori visible fàcilment des de l’esmentada carretera, localitzat a una altitud de 622 m a l’extrem d’uns camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG780186 Ermitatge o balma En un aflorament rocós, on hi ha una roca esqueixada i separada del cingle que crea un petit espai interior limitat per les dues roques, podem observar l’…

Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges…

Situació La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Història La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com…