Situació
La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur. Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast. (FJM-AMB)
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG696048.
Història
La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur. Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com ho indica la capella, en part romànica, i la torre (feta al segle XII-inici del XIII). El lloc fou de domini abadial de Sant Pere dels Arquells i de Montserrat; en l’aspecte civil dels Jorba i més tard dels Rocabertí. Fou restaurada el 1983 pel seu propietari Josep Cortès. (EPF)
Torre
Es tracta d’una torre cilíndrica, alta i esvelta, composta de tres trams concretats en uns baixos i dos pisos superposats, separats per voltes cupulars de pedra.
La seva alçada és d’uns 20 m aproximadament, bé que originàriament en tenia uns dos més, corresponents probablement al terrat, que li foren llevats durant unes restauracions. El diàmetre extern de la base circular és d’uns 6,40 m, mentre que l’intern no supera els 2,40 m, d’on es desprèn una gruixària del mur a la base d’uns 2 m.
El gruix del mur, com ja és habitual en aquesta mena de construccions, disminueix en cadascun dels pisos a mesura que guanyen alçada, de tal manera que el diàmetre intern del primer pis fa uns 3 m i el del segon, uns 3,40 m.
La porta, encarada a migjorn, s’obre al nivell del primer pis. D’estructura simple, és coronada amb un arc de mig punt adovellat. A l’entorn de la porta hi ha un seguit d’espitlleres, que es repeteixen al segon pis, acompanyades d’un ampli finestral obert posteriorment.
L’estat de conservació, gràcies a la restauració portada a terme pels seus propietaris, és excel·lent.
Tot i que una bona part de les torres rodones que trobem a Catalunya són datables al segle XI; tanmateix, aquesta, per l’estructura del seu aparell (fet amb blocs irregulars, però ben carejats), sembla que fou aixecada en una època més tardana, compresa probablement entre la fi del segle XII i el principi del XIII. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Amenós, 1950, pàg. 109
- Pladevall, 1969-1979, núm. 3487
- Els castells catalans, 1976, V, pàgs. 446 i 464
- Buron, 1989, pàg. 51