Habitatge eremític de Cal Ferrers (Rubió)

Situació

Detall del conjunt eremític amb uns forats excavats a la roca, destinats a fixar-hi les bigues de suport de la coberta, i una creu incisa a la pedra.

Jordi Enrich

Per visitar aquest conjunt cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei anomenada de les Malloles, aturar-se al pla de Pedrafita i seguir a mà esquerra un camí carreter que mena a Cal Gabarró Vell. A prop hi ha un mas abandonat i en runes que encara conserva en la dovella central de la porta d’entrada la inscripció de “Cal Farré”. A uns 200 m a l’W, en un aflorament rocós i a una alçada de 700 m podem contemplar aquest conjunt probablement eremític envoltat per un bosc de pins i molta brossa.

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG811152.

Enterraments

Es tracta d’un probable conjunt típicament eremític en el qual no s’han localitzat l’enterrament o els enterraments. En efecte, podem apreciar-hi una fornícula o altaret amb una balma com a lloc d’habitació amb clars indicis d’haver estat ocupada. Aquest recinte és envoltat per un marge de pedra seca amb una finalitat clara de contenció de la terra per tal de mantenir una zona més o menys plana a la part frontal. En una roca sortint que separa dos espais diferents es pot contemplar una fornícula a uns 2 m aproximadament de l’actual nivell del sòl, en molt mal estat de conservació; quasi passa desapercebuda, té un canal de desguàs de l’aigua de les pluges i uns graons excavats artificialment per a pujar al cim. Els dos espais a banda i banda de l’altaret descrit mantenen uns forats a la roca per a fixar-hi les bigues per a suportar la coberta. El de mà esquerra es caracteritza per tenir una petita balma que podria correspondre a l’habitacle de l’eremita i per presentar una creu de tipus llatí gravada a la roca. En el recinte de mà dreta podem apreciar els indicis d’un muret de pedra i uns treballs a la roca. Aquest devia ser un lloc d’habitatge, pregària i treball que molt probablement pertany a l’etapa del repoblament alto-medieval.

Bibliografia

  • Enrich-Enrich, 1990, inèdit