Resultats de la cerca

Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars L’any…

En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any…

Situada dins l’antic terme del castell de Matamargó Des d’un bon principi degué tenir funcions parroquials, que ha conservat fins fa poc Durant molt de temps depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La primera notícia sobre el lloc i l’església apareix en el testament de Verònica, cunyada d’Odó Randulf de Rocafort, feudatari pels vescomtes de Cardona del castell de Matamargó En aquest testament, publicat l’any 1035, la testadora manà donar un mancús, que li devia el seu cunyat, a l’església de Sant Pere de Matamargó A partir d’aquí tots els membres de la família Rocafort, feudataris…

El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent…

Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les…

Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…

El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la…

Situació L’església parroquial de Sant Salvador és situada als afores del poble de Granyanella, que s’emplaça en un indret encastellat a l’esquerra del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG520129 Granyanella és a uns 4 km de Cervera per la carretera LV-2141 MLIR Història Com totes les parròquies d’aquest sector, els orígens de Sant Salvador de la Granyanella es remunten al segle XI La parròquia de Granyanella ja es troba en les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII La primitiva advocació de l’església era Santa Maria i no pas Sant Salvador En la visita pastoral…