Resultats de la cerca

El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…

Situació L’església es dreça solitària dalt un penyal calcari sorgit de la serra de Queralt, sota la qual, vers llevant, s’arrauleix la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 63,0 31 TDG 037630 Vista de l’interior de l’església, coberta amb una volta apuntada al fons hi ha la capçalera la qual llueix una volta que depassa el quart d’esfera F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme Hom hi pot veure el notable…

No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final del segle…

Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del capítol de Roda…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església actual, dedicada a…

L’actual santuari de la Mare de Déu de la Penya és situat als vessants de la penya del Morral, a la vila de Graus El seu origen cal cercar-lo al segle XII quan els monjos del monestir sobrarbès de Sant Victorià d’Assan, senyors jurisdiccionals de Graus des de la darreria del segle XI, fundaren la parròquia de Santa Maria de Graus, la qual elevaren ben aviat a la categoria de priorat Segons indica M Iglesias, aquest priorat era servit per tres monjos amb els títols de prior, sagristà i vicari, els quals eren nomenats directament per l’abat de Sant Victorià d’Assan Al segle XVII el priorat de…

L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “ Turario ”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant Esteve,…

Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari de la Feixa…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i tres sous El…