Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el segle XII, quan era…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Ràfels, situat al peu de la serra de Sant Rafel La demarcació de Ràfels formava part del gran terme del castell de Mont-roig, i per tant seguí les seves vicissituds històriques La seva església és documentada des del 1232 i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou refeta a la fi del segle XIV, amb la construcció d’un edifici d’una sola nau, amb una façana llisa coronada per una senzilla espadanya

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

El lloc de Vallmanya és al sector més occidental del terme, al marge esquerre de la vall del Cinca L’indret és conegut des del 1168 L’any 1228 el bisbe de Lleida Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el castrum et villa de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló Es tracta del primer esment del castell El terme de Vallmanya seguí posteriorment les mateixes vicissituds jurisdiccionals que Alcarràs En l’actualitat no resten vestigis d’aquest castell en el petit nucli de Vallmanya, on sols hi ha un casal senyorial del segle XVII

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als Cardona, vescomtes…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat segurament al capdamunt del nucli originari de la vila del Pinell El seu origen és andalusí És esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV també donà a l’orde el castell del Pinell, a més d’altres fortaleses properes El Pinell esdevingué part de la comanda de Miravet i seguí les seves vicissituds En la carta de poblament del castell, la vila i el terme del Pinell atorgada el 1207, Bernat de les Gunyoles, comanador de Ribera, es reservà la potestat…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del Francès, per la…

Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir Les notícies posteriors són ja del segle XIV El mes…

Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per trobar com a…