Resultats de la cerca

Situació La Sala de Baix, dins el recinte jussà, és una de les estances més ben conservades del conjunt F Baltà És situat a 317 m d’altitud, sobre el camí de l’Ordal, en un lloc que domina estratègicament la vall del Llobregat i el camí cap al Penedès Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II que passa pel mig del poble de Cervelló Després de la parròquia, bell edifici modernista, s’ha d’agafar un trencall en direcció a migdia, que haurem de seguir muntanya amunt Quasi al cim, molt amagat per la vegetació, hi ha el castell Història L’any 904, en un…

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Es conserva molt poca documentació sobre aquest castell Hom ha apuntat la possibilitat que aquesta fortalesa i la de Montesquiu fossin un únic castell El lloc de l’Astor surt esmentat per primera vegada en un document datat el 1235 Segons el fogatjament del 1358 aquest lloc pertanyia als successors de Berenguer de Guàrdia

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis

Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono

L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme…

Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…

El castell de Serret és associat als veïns de Colomers i de Romadriu, donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit, Arnau Dacó Aquest, l’any 1060, féu hereus del seu patrimoni els seus fills Ramon, Tedball i Guillem Guillem Arnau, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, en féu donació els anys 1087 i 1093 a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica Els successors de la família esdevingueren feudataris del capítol d’Urgell pels esmentats castells, en els quals detingueren l’exercici…

L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el rei se’n…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…