Resultats de la cerca

Era l’església de l’antic vilatge medieval de Cervera, al peu oriental del puig de Querroig i del castell del mateix nom Tot i ser documentada tardanament 1384, els seus orígens semblen molt més antics

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaller No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300, si bé el seu titular, molt antic, fa pensar que podria tenir un origen romànic El lloc de Vilaller també és documentat tardanament, a partir de l’inici del segle XIV L’actual església és un edifici del segle XVIII

Tot i que esmentada força tardanament 1346, es tracta d’una església bastida potser al segle XIII, que fou en un primer moment la capella del castell de Corbera Reconstruïda als segles XVII-XVIII quan va passar a ser l’església parroquial del terme en substitució de Sant Pere del Bosc, resten part de la paret meridional i dels fonaments de la capçalera semicircular de l’església primitiva

Aquesta torre era situada a Sant Gervasi molt probablement es tracta d’una altra de les moltes torres del pla de Barcelona documentada tardanament, però que pot tenir els seus orígens en època romànica A l’inici del segle XVI n’era la propietària Maria Manrique de Lara, filla del lloctinent de Catalunya El 1553 fou cedida a l’orde dels jesuïtes, i aleshores esdevingué la Torre dels Frares Negres

Documentat tardanament a partir de la donació del lloc, cap al 1250, a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, formà part de la comanda de Cervera Dins del context d’enfrontaments feudals, en els darrers anys del segle XIII, Galderic d’Oluja, amb els seus homes, “havia esuait e robat lo castel de Porcherisses, de la casa del Espital” Es mantingué dins de la jurisdicció dels hospitalers fins a la fi de les senyories, al segle XIX

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser 1589, el de Sant Roc, etc L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777

A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme…