Resultats de la cerca

Església actualment desapareguda que apareix esmentada l’any 1098, en què els esposos Ramon Arnau i Siscarda i altres donaren, a Santa Maria de Tremp, l’església de Sant Martí, situada al terme del puig d’Hortoneda, amb la condició que els canonges en tinguessin cura i proporcionessin un prevere als habitants del lloc Cal suposar que aquesta església és trobava en el lloc conegut com a Roc de Sant Martí, situat prop de l’antic camí que unia Hortoneda i Pessonada, salvant els cingles de Pessonada, i que a la part baixa tenia l’església de Santa Maria de la Plana

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al castell d’Ascó per al servei de la comanda templera que allí s’establí Fou construïda arran de l’acord a què arribaren els templers i el bisbe de Tortosa el 1182, pel qual s’establí que els frares de l’orde tinguessin la seva capella al castell d’Ascó, amb els seus propis clergues Segons la visita que féu el 1535 al castell d’Ascó Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, la capella del castell tenia aleshores un prior perpetu del qual tenia la collació el castellà d’Amposta

Calàs és actualment el nom d’una partida situada al nord de Montanyana, vora la Noguera Ribagorçana Segons l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, per allí discorrien un torrent i un camí principal La seva gènesi potser estigué relacionada amb l’antiga via de pelegrinació que duia per Colls a Roda L’any 1117 el senyor Arnau Valgari féu testament amb motiu de pelegrinar a Jerusalem i hi disposà que l’alou de Kalas fos redimit pels seus fills Pere Arnau i Guillem Arnau i que aquests el tinguessin per la meitat, excepte el que ja havia deixat a Sant Jaume de Calàs,…

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…

La primera referència d’aquest castell es remunta a l’any 1105, en què el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri tot un seguit d’esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals es trobaven Santa Coloma, Sant Andreu i Sant Martí de Maçana, “ cum ceteris capellis que sunt in territorio castri que dicitur Sersui ” L’any 1118 Pere Ramon de Sersui donà amb reserva vitalícia d’usdefruit la meitat del castell, de la torre, de la vila, dels homes i de la dominicatura de Sersui a l’almoina de Santa Maria de la Seu d’Urgell Deu anys més tard, Guillem Pere de Sersui —fill de Pere Ramon…

La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions La subjecció de Bellestar a…

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…

Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…

Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…

La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver confirmat les…