La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona.
De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII. En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona. L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver confirmat les possessions a l’arquebisbe de Tarragona, va adreçar un breu apostòlic al bisbe de Vic en què el comminava a retornar a Tarragona diferents esglésies, entre les quals hi havia la de Santa Coloma. Però aquesta ordre no va tenir, sembla, cap conseqüència i Vic va continuar conservant aquest grup de parròquies al llarg de tot el període que estudiem, fins a mitjan segle XX.
L’any 1151 l’església de Santa Coloma de Queralt apareix entre les parròquies subjectes a la canònica de Santa Maria de Solsona, segons recull la butlla d’Eugeni III. Novament ratificaren la subjecció les d’Alexandre III i de Climent III, dels anys 1180 i 1188 respectivament. Al final del segle XIII la canònica de Solsona rebia encara de l’església de Santa Coloma l’alberga i la quarta part de les primícies del blat.
Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, va disposar en el seu testament dictat l’any 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l’arquebisbe de Tarragona en els següents quatre anys les seves rendes del Codony i la meitat de les de Santa Coloma, a fi que aquest fes consagrar l’església del lloc, i del que sobrés pagués els seus deutes a Santa Coloma i a Queralt. També es documenta una nova reforma o reconstrucció de l’església de Santa Coloma al segle XIII, en què els Queralt participaren en el seu finançament. A partir de l’any 1331 s’inicià la construcció de l’edifici gòtic que subsisteix actualment a la part antiga de la vila; les obres foren acabades el 1587. Es tracta d’una fàbrica de notables dimensions amb uns bells finestrals i un monumental campanar de torre. Al seu interior guarda un magnífic retaule d’alabastre, obra de l’escultor Jordi Joan.