Resultats de la cerca

Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de Vilabella,…

Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts…

A la fi del segle XIII consta que la caseria de Vermeyll era un llogaret de la vila de Fraga que gaudia de certa autonomia Semblantment, la dècima per a Terra Santa del 1280 consigna que el vicari de Fraga tenia cura de l’església de Vermel El lloc de Vermell era emplaçat vora la carrerada general, damunt la partida d’horta que porta el seu nom

El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues…

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Aquest castell és possible que sigui el que el 924 és anomenat ipsa Guardiola de Salane , situada a ponent de Marganell, ja que el castell de Maians fou aprisionat per un vicari comtal anomenat Salla Fou aquest Salla, fundador de Sant Benet de Bages, qui el 967 donà al monestir el castell de Maians que ell havia aprisionat El castell ja no tingué cap alteració en el seu domini, només cal esmentar la compra de la jurisdicció que el 1343 féu el monestir al rei Pere III

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

Aquesta capella és coneguda des de l’any 1388, en què la família Claret fundà a Preixana un benefici a l’església de Sant Joan extra muros El 1619 Pere Rafel, vicari general de Solsona, va atorgar el benefici de la capella a Gabriel Riera, clergue del bisbat de Vic Al seu voltant es construí l’anomenat “cementiri vell”, que primitivament havia estat situat al costat de l’església parroquial Actualment l’església és del tot destruïda i sols es conserven alguns elements de l’antic edifici, d’estil gòtic

El lloc de la Canyada és documentat des de l’any 1194 L’any 1280 ja consta en la dècima papal que tenia església pròpia regida per un vicari Des de l’any 1324 se’n coneix el titular, que és l’actual de sant Blai L’església actual és un temple de reduïdes dimensions, d’estil gòtic, d’una nau amb absis poligonal i contraforts als murs de la nau i als angles de l’absis El portal principal recorda encara els portals romànics Tenia un segon portal, ara cegat, al mur meridional

El lloc de Vandellòs fou repoblat a partir del 1191, que Albert de Castellvell, senyor del castell de Tivissa, i el seu castlà, Arnau de Fenollar, atorgaren a Ramon de Riudoms el terme de Vandellòs perquè s’hi establissin dotze famílies L’església, dins el bisbat de Tortosa, es degué bastir poc després El seu rector ja es consigna en les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280 En la visita pastoral del bisbe Francesc de Poalac del 1314 l’església de Vandellòs apareix com a sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Tivissa N’era vicari Berenguer de Bonastre El temple…