Resultats de la cerca

Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani

Fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, decidí a favor d’Hera en la disputa entre la deessa i Posidó per la possessió del Peloponès Ensenyà als homes a usar el foc i a reunir-se en ciutats

Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse

Era company d’Hèracles, a qui jurà que mai no revelaria el lloc de la seva mort Filoctet mancà al jurament, per la qual cosa fou castigat amb una ferida inguarible al peu, i fou abandonat pels grecs, amb els quals anava cap a Troia És personatge principal o destacat de l' Odissea i d’obres de Sòfocles i d’Eurípides

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…

Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el Faune dansant…

L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien les…

Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…

A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC