Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Altea
Mitologia
Muller d’Eneu, rei del Calidó i mare de Meleagre; es penjà després d’haver causat voluntàriament la mort del seu fill.
Aloada
Mitologia
Cadascun dels dos fills gegantins de Posidó, Efialtes i Otos.
Intentaren d’escalar l’Olimp i empresonaren Ares durant tretze mesos en una gerra de bronze Els déus se'n venjaren i els turmentaren a l’Hades
Aliyan
Mitologia
En la mitologia ugarítica, fill de Baal i repetició dels poders del seu pare.
Déu de la vegetació i de la humitat enfront del seu germà Mot, déu de la sequedat Els dos germans representen el cicle complet de les estacions
Alcmena
Mitologia
Muller d’Amfitrió.
Zeus prengué la forma del seu marit, i dels amors d’Alcmena amb Zeus nasqué Hèracles
Ahura Mazdā
Mitologia
Déu suprem de l’Iran antic, el nom del qual esdevingué Ōrmazd en texts posteriors.
És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors
Ahrimān
Mitologia
Esperit del mal en la religió iraniana.
El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes
Agdistis
Mitologia
Divinitat de la mitologia frígia.
La llegenda, transmesa a través de Pausànies, el presenta com un personatge hermafrodita monstruós, fill de Zeus i pare d’Atis El mite és relacionat amb Saturn i amb Cíbele
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
Acteó
Mitologia
Caçador que, convertit en cérvol per Àrtemis com a càstig per haver-la sorpresa mentre es banyava amb les nimfes, fou devorat pels seus cinquanta gossos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina