Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Atles
Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina , de l’escultor barroc Bernini (1598-1680)
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
Minerva
Testa romana de la deessa Minerva conservada al Museu Arqueològic de Tarragona
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma
Bel·lona
Mitologia
Deessa romana de la guerra.
Per la semblança dels atributs, arribà a ésser identificada amb la divinitat grega Enio Segons dues tradicions, és la muller o la germana de Mart És representada sempre damunt un carro amb les mans armades
Diomedes
Diomedes Còpia romana en marbre del segle II-III d'un original grec del segle V aC (Museu del Louvre)
Mitologia
Heroi grec.
Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles
Annona
Mitologia
Deessa romana protectora de les collites.
Era representada com una matrona que duia com a atributs el corn de l’abundància, un modi o mesura de gra, un ram d’espigues de blat, una àncora i la proa i un timó de vaixell A vegades era representada en companyia de Ceres
Paris
Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Mercuri
Mercuri lligant-se la sandàlia (Musée du Louvre), obra de Jean-Baptiste Pigalle (1744)
Mitologia
Divinitat romana antiga, venerada al Laci ja en època arcaica.
Considerat protector dels mercaders, tingué un temple dedicat a l’Aventí, i sota la seva protecció fou constituït el collegi dels mercaders mercuriales, mercatores Vers el segle IV aC, el seu culte fou identificat amb el d' Hermes i rebé, en conseqüència, les atribucions d’aquest déu grec
Rea Sílvia
Mitologia
Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions